PRESENTACIÓ

Som un grup de 5è A de l'escola Proa. Ens diem: Abril, Ivet, Martí, Vicenç i Jan. Som un grup juganer, amable, simpàtic i treballador. Aquest grup tenim aficions molt diferents; a l'Abril li agrada la natació sincronitzada, a la Ivet li agrada la gimnàstica, al Vicenç i al Martí els agrada el futbol i al Jan li agrada fer arts marcials.

Ens agrada fer Ed. Física i jugar amb els nostres companys al pati. Se'ns dona bé treballar en equip i divertir-nos tots junts.  

Junt amb tota la classe estem creant aquest bloc per tal d'explicar els diferents aparells del cos humà. Us convidem a entrar a la pestanya de l'aparell locomotor, que serà el que el nostre grup treballarà.

PER A QUÈ SERVEIX I COM FUNCIONA 

L’aparell locomotor aguanta el nostre cos i ens permet moure’ns.

 

Hem d’evitar els exercicis violents, els cops durs i les tensions excessives, perquè poden produir lesions a l’aparell locomotor.

Les més comunes són les relacionades amb els ossos i les articulacions, com les següents: les fractures, els esquinços i les luxacions: una fractura es produeix quan una força excessiva (sobretot si és  brusca) actua sobre un os, i aquest es fractura, és a dir, es trenca. Un esquinç és una distensió excessiva, un esquinçament o un trencament complet dels lligaments d’una articulació. Les luxacions es produeixen quan en un esquinç els ossos de l’articulació, a més, queden fora de lloc.

 

 

LES PARTS DE L'APARELL LOCOMOTOR 

 

Les parts que formen l’aparell locomotor són aquestes: ossos, articulacions, lligaments, músculs i tendons.

 

Al cap i al coll hi ha tres lligaments: el lligament suspensori cristal·lí, el lligament cricotiroïdal i el lligament periodontal.

A la columna hi ha un lligament: el lligament suspraspinós.

Al tòrax hi ha un lligament: el lligament suspensor de la mamella.

A la pelvis hi ha sis lligaments: els lligament sacroccigeal, el lligament sacrociàtic major,  el lligament de la símfisi pública, el lligament subpúblic, el lligament suprapúbic i el lligament suspensor del penis.

Al canell hi ha cinc lligaments: el lligament anterior, el lligament anul·lar posterior, el lligament lateral extern , el lligament lateral intern i el lligament posterior.

Al genoll hi ha cinc lligaments: el lligament encreuat anterior , el lligament encreuat posterior, el lligament lateral extern, el lligament lateral intern i el lligament rotular.

Al turmell hi ha dos lligaments: el lligament lateral extern i el lligament lateral intern.

 

LES ARTICULACIONS

Les articulacions són els punts on s’uneixen els ossos; poden ser de tres tipus, que són aquests:

Mòbils:

Els ossos que les formen es poden moure bastant lliurement. En són  exemples: l’espatlla, el colze, el maluc i el genoll.

 

Semimòbils:

Els ossos  es mouen molt poc. Exemple:  les vèrtebres de la columna vertebral.

Fixes:

El ossos que les formen no es poden moure. Exemple: els ossos del cap i de la pelvis

HÀBITS SALUDABLES 

 

Com hem dit abans, l’aparell locomotor aguanta el nostre cos i ens permet moure’ns. Per això, per mantenir-lo sa, hem de seguir uns hàbits saludables, com fer exercici físic, tenir una alimentació sana, evitar positures incorrectes i descansar. 

EXERCICI  FÍSIC

 

Fer algun esport ajuda enfortir els músculs i a mantenir-los en bon estat.

Quan un múscul del cos deixa de contreure’s  durant un temps prolongat, perd volum i perd força.

D’alta banda, quan un múscul es contrau molt sovint li passa el contrari, és a dir , augmenta de volum i cada vegada és capaç d’actuar amb més força.

Per tant, els nostres músculs es desenvolupen i es mantenen en bon estat quan els fem treballar regularment mitjançant la pràctica de l’exercici físic.

 

 

CURIOSITATS

Sabeu quants ossos tenim els humans?

Els humans tenim 206 ossos!

Sabeu quants músculs tenim els humans?

Els humans tenim 630 músculs

HI HAVIA UNA VEGADA...

Una batalla impressionant

 

Hi havia una vegada dos ossos que es deien tíbia i peroné.  Un dia, el peroné i  la tíbia van començar a discutir perquè als dos els agradaria estar al lloc on en Miquel es donava menys cops, així no es farien mal. Deien aquestes bajanades:

-Ei, tíbia, que ara em toca estar aquí a mi, que tu portes anys i panys.

- Jo no em puc moure d’aquí!!!

La tíbia i el peroné es van enfadar. Cadascú mirava cap a la seva banda. Mentrestant, el cervell els estava escoltant silenciosament, tot i que no calia escoltar gaire perquè estaven cridant com bojos.

El cervell els dir que no es preocupessin, que al Miquel encara li faltava molt per créixer, si no el Miquel es quedaria com un pèsol!!!

UNS ANYS MÉS TARD...

El Miquel va créixer, la tíbia i el  peroné  estaven contents perquè el Miquel ja no es queia tant per terra.

FI

GOD OF WAR VERSIÓ APARELL LOCOMOTOR

 

Hi havia una vegada uns músculs que volien brega i uns ossos que preferien pau i tranquil·litat.

Els músculs cada vegada volien atacar més als ossos; en canvi, els ossos eren més pacífics.

L’os rei (el crani) va dir que això s’havia d’acabar, i van preparar un atac als músculs.

Després d’uns dies preparant l’atac  van passar a l’acció, ho van fer per la nit quan els músculs estaven dormint. Van planejar un atac per sorpresa, però quan ho van intentar... Els músculs van parar un parany als ossos i els van posar a l’estómac (la presó). El general del ossos(esternoclïdomastoidal) va veure que les claus les tenia un guardià múscul, van fer struhen capen i com estaven a un estómac van agafar una pastanaga que hi havia per allà i van treure la mà amb la pastanaga i van poder agafar les claus. Tots els ossos van poder escapar sense fer soroll i van decidir viure en pau els ossos i els músculs.

LA NOSTRA MAQUETA