Benvinguts

No se ha insertado ningún vídeo

Hola, som uns nens i nenes de 5èA de l'Escola Proa. Ens diem:

Aina, Gerard, Aina, Gerard, Oleguer i Àlex. Estem trebllant el sistema nerviós. Les nostres aficions són: la piscina, el futbol, la música, el teatre, l'esbart dansaire, l'atletisme i la navegació. El que ens agrada són: els bebès, cuinar, fregar la casa, llegir, jugar a l'exterior i dibuixar.

Us volem convidar al nostre bloc.

Cliqueu la nostra pàgina, el sistema nerviós!!

No se ha insertado ningún vídeo

Som el Gerard ,l'Àlex, l'Aina, l'Aina i l'Oleguer.

LES PARTS

  • SISTEMA NERVIÓS CENTRAL (SNC)

    -Cervell

    -Cerebel

    -Tronc de l'ecèfal
       
    - Mecencèfal
       
    - Protuberància
       
    - Bulb raquidi

    - Medul·la espinal

  • SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC (SNP)

    -Vies afarents 

    -Vies eferents

  • SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM O VEGETATIU

    -Simpàtic

    -Parasimpàtic

COM FUNCIONA

Una neurona és una cèl·lula del teixit nerviós. Està formada pel cos cel·lular i l'axó. Al cos cel·lular, hi ha el nucli i el citoplasma de la cèl·lula. Del cos creixen dos tipus de prolongacions: les dendrites, curtes i amb ramificacions arborescents, i l'axó, envoltat per la beina de mielina i que acaba en ramificacions independents, les quals entren en contacte amb un altre cos neuronal, amb un òrgan efector o amb prolongacions dentrítiques d'una altra neurona.

PER A QUÈ SERVEIX

El sistema nerviós és una xarxa neuronal de cèl·lules especialitzades que transmeten informació sobre l'entorn d'un animal i sobre ell mateix. Processa aquesta informació i ocasiona reaccions en altres parts del cos. Està constituït per milers de milions de neurones i altres cèl·lules especialitzades anomenades glies, que faciliten la funció de les neurones. És una xarxa de teixits d'origen ectodèrmicn i en els animals diblàstics i triblàstics la unitat bàsica són les neurones, unes cèl·lules especialitzades,que coordinen les accions dels animals mitjançant senyals químics i elèctrics enviats d'un extrem a l'altre de l'organisme.

HÀBITS SALUDABLES

RELACIONATS AMB EL DORMIR:

S’ha de dormir entre deu o onze hores.

No mirar la televisió –mòbil, ordinador, tauleta...-  abans d’anar a dormir.

Anar a dormir d’hora.

Sopar poc.

No beure coca-cola –begudes amb cafeïna- abans d’anar a dormir.

 

CURIOSITATS

SABIES que quan et cremes treus la mà molt ràpid perquè les neurones són rapidíssimes.

El tamany d’una neurona és aproximadament de 4 a 100 microns. En els éssers humans hi ha una mitjana de 100.000 milions  de neurones y la velocitat en que es produeix cada transmissió és de 24 a 400 km/h.

 Les neurones produeixen neurotransmissors, que actuen en la transmissió dels impulsos nerviosos. Els principals neurotransmissors són adrenalina, acetilcolina, norepinefrina, serotonina, dopamina i glutamat.

 Els éssers humans tenen prop de 86.000 milions de neurones.

 Segons una investigació recent, els éssers humans perden neurones durant el seu envelliment. Aquest fet explica l'existència d'algunes malalties relacionades amb el sistema nerviós, que estan relacionades amb l'edat avançada. Entre aquestes malalties es troben la demència senil, la malaltia d'Alzheimer i la malaltia de Parkinson, entre d'altres.

Les cèl·lules del cervell humà poden guardar cinc cops  mes informació que una biblioteca britànica.

Alguns científics diuen que qui té el coeficient intel.lectual més alt sommia molt més a les nits

Les neurones creixen durant tota la seva vida

El cervell no nota el dolor perquè no té receptors de tacte, dolor...

El cervell humà ocupa entre 1300 i 1400 centímetres cúbics.

El cervell té aproximadament 100000 billons de neurones.

 

 

HI HAVIA UNA VEGADA...

ELS APARELLS NO ES POSEN D’ACORD

Hi havia una vegada una nena que es deia Clara i estava al parc. Va pujar pel tobogan i quan volia baixar, l’aparell locomotor no la va deixar. Ella es va enfadar molt. Va arribar a casa i li va dir a la seva mare:

-Mare, vull berenar.

La mare li va donar unes galetes, però quan la Clara va posar-se’n una a la boca l’aparell digestiu no deixava que se la mengés. Ella es va quedar trista i amb la panxa buida.

El cervell, que era molt savi, va dir:

-Feu cas a la Clara.

Els dos aparells van dir:

-Creus que et farem cas, iaiete?

El cervell va enviar les seves amigues les neurones a visitar-los.

Les neurones van dir:

-Feu cas al cervell o en patireu les conseqüències.

Els dos aparells van dir:

-Ens fareu pessigolles, microbis?

I les neurones es van posar a fer pessigolles.

El aparells van dir:

-D’acord, d’acord farem cas a la Clara.

 

FI

LA NOSTRA MAQUETA